dimarts, de juny 06, 2006

Aquell Nadal a Japó...

Com que em vaig quedar sense ordinador fa unes setmanes, després del cop que em va suposar, doncs no estava molt per històries, i altre feina tenia, que rumiar quan o com continuaria amb el blog. Han passat dies d'intentar recuperar informació i res, però m'he retrobat amb les fotos del viatge a Japó del passat desembre, i ja que tinc el portàtil, vaig a comentar-vos quatre coses d'aquell meravellós pais...
Què llunyà queda tot ja, han passat moltes coses en pocs mesos, no només a mi i al meu voltant... a part que, amb la calor que comença a fer, aquells paisatges nevats, aquelles sensacions irrepetibles, aquella manera de viure, ara per ara només queden en el record...
La qüestió és que feia molts temps que vaig decidir que volia anar a viure i treballar a Tokyo, des d'adolescent. Als vint i pocs vaig començar a estudiar l'idioma, curs rere curs anava aprenent no només la llengua, sino altres informacions de primera mà gràcies a la Reiko Moroko, la millor professora d'idiomes que he tingut, i a qui dissortadament vaig acabar perdent la pista... (Sensei... O genki desu ka? Visca el Barça, P-san! em deia... Gràcies, Reiko!!!)
Però la vida dona moltes voltes, i el somni va quedar en llista d'espera, fins que... 10 anys després, em vaig apuntar a anar-hi amb una gent, i a la fi les meves botes van trepitjar el continent que em faltava. I m'hi hagués quedat un bon temps, us ho asseguro...
Aquellas Navidades en Japón...
Como me quedé sin ordenador hace unas semanas, después del golpe que me supuso, pues no estaba mucho por historias, y otro trabajo tenía que pensar cuando o como continuaría con el blog. Han pasado días de intentar recuperar información y nada, pero me he reencontrado con las fotos del viaje a Japón del pasado diciembre, y ya que tengo el portátil, voy a comentaros cosas de aquel maravilloso país...
Qué lejano queda todo ya, han pasado muchas cosas en pocos meses, no sólo a mí y a mi alrededor... a parte que, con la calor que empieza a hacer, aquellos paisajes nevados, aquellas sensaciones irrepetibles, aquella manera de vivir, ahora por ahora sólo permanece en el recuerdo...
La cuestión es que hacía muchos años que decidí que quería ir a vivir y a trabajar a Tokyo, desde adolescente. A los veintipocos empecé a estudiar el idioma, curso tras curso iba aprendiendo, no solamente la lengua, sino otras informaciones de primera mano gracias a Reiko Moroko, la mejor profesora de idiomas que he tenido, y a quien por desgracia acabé perdiendo la pista...(Sensei... O genki desu ka? Visca el Barça, P-san!, me decía... Gràcies, Reiko!!!)
Pero la vida da muchas vueltas, y el sueño quedó en lista de espera hasta que... 10 años después, me apunté para ir para allá con una gente, y por fin mis botas pisaron el continente que me faltaba. Y me hubiera quedado un buen tiempo, os lo aseguro...
informacions, guies, mapes, companyies aèries i buscadors d'hotels:
informaciones, guías, mapas, compañías aereas y buscadores de hoteles:
Japan Rail Pass, imprescindible:
el temps:
el tiempo:
fotos per la xarxa:
fotos por la red:

Trek Earth: http://www.trekearth.com/gallery/Asia/Japan/
I, com no, el que és per a mi el millor blog sobre Japó, del geek més famós d'Alacant, amb tots els meus respectes i aplaudiments, us presento (per si no ho coneixieu) aquest magnífic lloc:
Y, como no, el que es para mi el mejor blog sobre Japón, del geek más famoso de Alicante, con todos mis respetos y aplausos os presento (por si no lo conocíais) este magnífico sitio.

4 Comments:

Blogger Insomne said...

Veo que te gusta viajar... La verdad es que no hay nada mejor que ver otros países y otras culturas para abrir un poco la mente. Quién fuera Willy Fogg ¿eh?

Gracias por tu visita y tu comentario.

Un abrazo insomne

7:44 p. m.  
Blogger Johnny Tastavins said...

Pru, et torno la visita. Gràcies per comentar, sempre és agraït veure visites. Bon detall el bilingüisme, això per els que diuen que el castellà és en perill de mort a Catalunya.

Endavant!

11:30 p. m.  
Blogger PRU said...

hola, Insomne, pues sí, ya ves, nos pasa a l@s que dormimos poco, que nos da por ver películas a horas intempestivas, o recorrer paises aprovechando más las horas del día...

en fin, abrazote de vuelta, y nos vamos leyendo...

5:16 p. m.  
Blogger PRU said...

ei, senyor tastavins, de visita en visita y tiro porque me toca, hehehe...

la veritat és que quan em va donar per fer la versió bilingüe, va ser més per comentaris de gent que conec de l'altre banda de l'Atlàntic que m'ho proposaven, que per una altre cosa, però m'alegro d'haver-ho fet...

i qui diu que què? ehem... si fessim cas a tots els sensacionalismes... el trist és que alguns si que en fan cas, però... aquí no toco aquest tema...

darrerament estic rebent visites de llocs tan diferents com Malaisia, Suècia, Brasil, Austria o Canadà, i em plau que la gent vingui i no importi l'idioma que parlin... crec que ser obert, inquiet i tolerant és part de l'esperit viatger...

com m'enrotllo... doncs res, que merci per venir, ens veiem...

5:28 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

BloGalaxia  Bitacoras.com