dimarts, de juliol 17, 2007

Passatgers al treeen...

Per conmemorar que avui fa un any que marxava cap a la desconeguda Moscou, disposat a fer el somniat i llarg recorregut per terres russes siberianes, més desconegudes encara pel viatger occidental i tal, tornaré a postejar després de tant temps sense escriure per aquí, que ja tocava...
En una aventura com aquesta, per molta 'preparació' que portés en forma de guies, llibres, mapes, visionats de documentals i altres informacions via internet, el trajecte va resultar farcit de sorpreses, i no totes precisament agradables... Per començar, quan la provodnitsa, l'encarregada del meu vagó, va dir-me que hi havia un número en els meus papers que no li semblava correcte i que no podria pujar al vagó, quedant-se tant ample, vaig passar l'hora i poc que tenia abans que marxés el Transiberià amunt i avall i dels nervis (menys mal que hi havia anat d'hora, per si de cas), buscant una sol.lució entre tota aquella gent -dels quals ningú parlava anglès, per suposat-, fins que la punyetera donota, rumiant-s'ho i mirant-me com si en fes un favor, em va deixar pujar al mini-camarot on hauria de viure cinc dies mig tancat, fins a la llunyana parada d'Irkutsk (Ирку́тск)...Para conmemorar que hoy hace un año que marchaba hacia la desconocida Moscú, dispuesto a hacer el soñado y largo recorrido por tierras rusas siberianas, más desconocidas todavía por el viajero occidental y tal, volveré a postear tras tanto tiempo sin escribir por aquí, que ya tocaba...
En una aventura como ésta, por mucha 'preparación' que llevara en forma de guías, libros, mapas, visionados de documentales y otras informaciones vía internet, el trayecto resultó repleto de sorpresas, y no todas precisamente agradables... Para empezar, cuando la provodnitsa, la encargada de mi vagón, me dijo que había un número en mis papeles que no le parecía correcto y que no podría subir al vagón, quedándose tan ancha, pasé la hora y poco que tenía antes de que marchara el Transiberiano arriba y abajo y de los nervios (menos mal que había ido temprano, por si acaso), buscando una solución entre toda aquella gente -de los cuales nadie hablaba inglés, por supuesto-, hasta que la puñetera mujerzuela, pensándoselo y mirándome cómo si me hiciera un favor, me dejó subir al mini-camarote donde habría de vivir vivir cinco días medio encerrado, hasta la lejana parada de Irkutsk (Ирку́тск)...

Per manca de papers no seria... I aquí les impressions inicials del catre, del passadís i del lavabo, menys mal que viatjava en primera... Bé, al menys ja era a bord, i arrencavem...

Por falta de papeles no seria... Y aquí una primera impresión del catre, del pasillo y del lavabo, menos mal que viajaba en primera... Bueno, al menos ya estaba a bordo, y arrancábamos...

Pasajeros al treeen...

BloGalaxia  Bitacoras.com